rugia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi.ə/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi.a/, valencià /ruˈd͡ʒi.a/

• Rimes: -ia

Verb

rugia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de rugir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de rugir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gi·a (3)
• Anagrames: agriu, argüí, girau, guarí, guiar, ragui, raguí, rigau, urgia