Vés al contingut

rugien

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ruˈʒi.ən/
Occidental:  nord-occidental /ruˈʒi.en/, valencià /ruˈd͡ʒi.en/

Verb

[modifica]

rugien

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de rugir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ru·gi·en (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eginru)
  • Anagrames: riguen, ungiré, urgien