rugira

Potser volíeu: rugirà

Català

Verb

rugira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir.

Variants

• [1] rugís
• [2] rugís

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gi·ra (3)
• Anagrames: argüir, guarir, urgira, urgirà