rugiren

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ruˈʒi.ɾən/
Occidental:  nord-occidental /ruˈʒi.ɾen/, valencià /ruˈd͡ʒi.ɾen/

Verb[modifica]

rugiren

  1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de rugir
  2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·gi·ren (3)
  • Anagrama: urgiren