rogo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: rogó


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrɔ.ɡoː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *rog-, variant de l'arrel *h₃reǵ-.

Verb[modifica]

rogō ‎(1a present?), rogās ‎(2a present), rogāre ‎(infinitiu), rogāvī ‎(perfet), rogātum ‎(supí)

  1. demanar, jo demano
    Ex: Rogare populum consulem (traducció:«Demanar un cònsol per al poble.»)
  2. pregar, jo prego
    Ex: Semper se dicet rogari voluisse, semper sibi supplicari. (traducció:«Sempre s'ha dit que volia ser pregat, que em supliquessin.»)
  3. preguntar, jo pregunto
    Ex: Rogas me? (traducció:«M'ho preguntes a mi?»)
  4. citar, convocar, jo convoco
    Ex: Rogare aliquem ad signandum testimoniums. (traducció:«Citar algú per signar en un testament.»)

Derivats[modifica]