subrogo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /subˈrɔ.ɣu/, occidental /subˈrɔ.ɣo/

Verb

subrogo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de subrogar.

Variants

• subrogue, subrogui, subrog

Miscel·lània

• Síl·labes: sub·ro·go (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.brɔ.ɡoː/
• Etimologia: Del prefix sub- i rogō.

Verb

subrogō ‎(1a present^?), subrogās ‎(2a present), subrogāre ‎(infinitiu), subrogāvī ‎(perfet), subrogātum ‎(supí)

1. delegar el vot, jo delego

   «comitia praetoris in locum Decimi subrogandi» ()

   delegar el vot de Dècim, en les eleccions a pretor

2. subrogar, jo subrogo