retre

Potser volíeu: retré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈrɛ.tɾə/, balear /ˈre.tɾə/
Occidental:	/ˈre.tɾe/

• Rimes: -ɛtɾe
• Etimologia: Del català antic redre (s. XI) amb ensordiment de la consonant geminada del llatí reddere ‎(‘tornar, obtenir a canvi’), format pel prefix re- ‎(‘cap enrere, de tornada’) i el verb dare ‎(‘donar’), segle XIII.

Verb

retre trans., intr., pron. ‎(pronominal retre's)

1. Tornar a una persona allò que se li havia pres.
2. Donar una cosa en bescanvi d'una altra.
3. Concedir a algú allò que li és degut sense que ho demani, només per ser mereixedor.
4. Reduir l'activitat o aturar-la per defalliment de les forces; donar-se per vençut.
5. Restituir una cosa al seu estat original.
6. Produir fruit o una altra utilitat.

   La terra retia el seu fruit.

7. Renunciar a les aspiracions en ser vençut per un enemic.
8. No continuar (una obra).

Conjugació

Segona conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	retre			haver retut
gerundi	retent			havent retut
participi	retut, retuda, retuts, retudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	reto	rets	ret	retem	reteu	reten
	ret						val, bal
	reti						sept
imperfet	retia	reties	retia	retíem	retíeu	retien
passat simple	retí	reteres	reté	retérem	retéreu	reteren
futur	retré	retràs	retrà	retrem	retreu	retran
condicional	retria	retries	retria	retríem	retríeu	retrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	reti	retis	reti	retem	reteu	retin
	reta	retes	reta			reten	occ, bal
imperfet	retés	retessis	retés	retéssim	retéssiu	retessin
		retesses		retéssem	retésseu	retessen
	retera	reteres	retera	retérem	retéreu	reteren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	ret	reti	retem	reteu	retin
	–		reta			reten	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		retes	rete				centr, n-occ, sept
imperfet	retiva	retives	retiva	retívem	retíveu	retiven	n-occ
				retívom	retívou		n-occ
	reteva	reteves	reteva	retévem	retéveu	reteven	n-occ
futur	reteré	reteràs	reterà	reterem	retereu	reteran	centr, n-occ, sept
condicional	reteria	reteries	reteria	reteríem	reteríeu	reterien	centr, n-occ, sept
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		retos	reto				n-occ
imperfet	retessi						sept
	retessa						centr, n-occ
	reteguessa	reteguesses	retegués	reteguéssom	reteguéssou	reteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... retut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... retre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... retut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... retut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... retut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... retut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... retre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... retut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... retut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... retut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: reto, ret, retem

Sinònims

• tornar, restituir, reintegrar
• donar
• pagar
• reduir, cansar
• renunciar, rendir, cedir

Traduccions

Tornar allò pres

• Anglès: return ^(en), give back ^(en)
• Castellà: restituir ^(es), devolver ^(es)
• Francès: rendre ^(fr)
• Italià: rendere ^(it)
• Llatí: restituto ^(la)

Concedir allò degut

• Anglès: pay back ^(en)
• Castellà: rendir ^(es)
• Francès: rendre ^(fr)
• Italià: rendere ^(it)
• Llatí: reddo ^(la)

Renunciar en ser vençut

• Anglès: yield ^(en)
• Castellà: rendir ^(es)
• Francès: livrer ^(fr)
• Italià: consegnare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·tre (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.