rector

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /rəkˈto/
Occidental: nord-occidental /rekˈto/, valencià /rekˈtoɾ/
  • Rimes: -o(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí rector ‎(«magistrat que presidia una província en l'imperi romà»), del verb rego ‎(«dirigir, guiar»), segle XIV.
  • Anagrama: tòrcer

Nom[modifica]

rector m. ‎(plural rectors, femení rectora o rectoressa)

  1. Persona que té al seu càrrec la direcció d'una universitat.
  2. Sacerdot del culte catòlic encarregat d'una rectoria o d'una parròquia.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

rec·tor m. ‎(femení rectora, plural masculí rectors, plural femení rectores)

  1. Que és el responsable del guiatge.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Nom[modifica]

rector m. ‎(plural rectors)

  1. regidor (d'una comunitat)
    «Per rahó de açò deu fort guardar la comunitat aytant com pot o aquell qui a fer -ho ha, de posar rector feel e de consciència e de multiplicar officials en senyoria.» (Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública, 1384)
  2. rector (d'una rectoria)
  3. rector (d'una universitat)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia:
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

rector ‎(plural rectors)

  1. rector

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • rector. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /rekˈtoɾ/
  • Etimologia: Del llatí rector.

Nom[modifica]

rec·tor m. ‎(plural rectores, femení rectora)

  1. rector


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrɛk.tɔr/
  • Etimologia: De rectus, participi de rego

Nom[modifica]

rector m. ‎(genitiu rectōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu rector rectōrēs
Vocatiu rector rectōrēs
Acusatiu rectōrem rectōrēs
Genitiu rectōris rectōrum
Datiu rectōrī rectōribus
Ablatiu rectōre rectōribus
  1. guia, líder, dirigent
  2. director, guardià
  3. tutor, mentor, instructor
  4. rector