recriminar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.kɾi.miˈna/
Occidental:	nord-occidental /re.kɾi.miˈna/
	valencià /re.kɾi.miˈnaɾ/, /re.kɾi.miˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: recriminà
• Etimologia: Del llatí tardà recrīmĭnor.

Verb

recriminar trans., pron. ‎(pronominal recriminar-se)

1. Acusar reiteradament, fer venir a la memòria d'algú la seva culpabilitat o els seus errors.

   «Diuen que el senyor de Castellcir, enutjat amb el rector perquè aquest li recriminava contínuament la seva conducta, un dia li va disparar una fletxa amb la ballesta des del castell i el va matar mentre estava celebrant missa.» ()

Sinònims

• retreure

Antònims

• perdonar, oblidar

Conjugació

Primera conjugació regular amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	recriminar			haver recriminat
Gerundi	recriminant			havent recriminat
Participis	recriminat, recriminada, recriminats, recriminades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recrimino	recrimines	recrimina	recriminem	recrimineu	recriminen
	recrimine						val
	recrimini						sept
	recrimín				recriminau		bal, alg
				recriminam			bal
Imperfet	recriminava	recriminaves	recriminava	recriminàvem	recriminàveu	recriminaven
Passat simple	recriminí	recriminares	recriminà	recriminàrem	recriminàreu	recriminaren	v.cent, eiv
Futur	recriminaré	recriminaràs	recriminarà	recriminarem	recriminareu	recriminaran
Condicional	recriminaria	recriminaries	recriminaria	recriminaríem	recriminaríeu	recriminarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recrimini	recriminis	recrimini	recriminem	recrimineu	recriminin
	recrimine	recrimines	recrimine			recriminen	occ
Imperfet	recriminés	recriminessis	recriminés	recriminéssim	recriminéssiu	recriminessin
		recriminesses		recriminéssem	recriminésseu	recriminessen
	recriminàs	recriminassis	recriminàs	recriminàssim	recriminàssiu	recriminassin	bal
		recriminasses		recriminàssem	recriminàsseu	recriminassen	nota 1
	recriminara	recriminares	recriminara	recriminàrem	recriminàreu	recriminaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		recrimina	recrimini	recriminem	recrimineu	recriminin
					recriminau		bal, alg
			recrimine			recriminen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... recriminat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... recriminar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... recriminat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... recriminat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... recriminat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... recriminat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... recriminar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... recriminat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... recriminat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... recriminat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					recriminàvets		ant
	recriminavi			recriminàvom	recriminavo
	recriminaia	recriminaies	recriminaia	recriminàiem	recriminàieu	recriminaien	n-occ
Condicional	recriminariva	recriminarives	recriminariva	recriminarívem	recriminaríveu	recriminariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recrimín		recrimín				ant
	recrimino	recriminos	recrimino	recrimineguem	recriminegueu		n-occ
Imperfet	recriminessi		recriminessi				sept, alg
	recriminessa						cent, n-occ
	recrimineguessa	recrimineguesses	recriminegués	recrimineguéssom	recrimineguéssou	recrimineguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Alemany: beschuldigen ^(de)
• Anglès: recriminate ^(en)
• Castellà: recriminar ^(es)
• Francès: récriminer ^(fr)
• Italià: recriminare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·cri·mi·nar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot