Vés al contingut

rebullir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rə.βuˈʎi/
Occidental:  nord-occidental /re.βuˈʎi/
valencià /re.buˈʎiɾ/, /re.βuˈʎi/

Verb

[modifica]

rebullir trans., pron., intr. ‎(pronominal rebullir-se)

  1. Tornar a bullir.
    «... per la conversa intima, a veu baixa, mentre en Boris s'endormiscava, asegut a l'otomana; rebullia l'aigua calenta en el samovar ...» (<ref>Alphonse Daudet, traducció de Santiago Russinyol, En Tartarin als Alps: noves proeses de l'héroe tarasconès, 1888)

Conjugació

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·bu·llir (3)

Vegeu també

[modifica]