rebullir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /rə.βuˈʎi/
Occidental: nord-occidental /re.βuˈʎi/, valencià /re.βuˈʎiɾ/

Verb[modifica]

rebullir trans., pron., intr. ‎(pronominal rebullir-se)

  1. Tornar a bullir.
    «... per la conversa intima, a veu baixa, mentre en Boris s'endormiscava, asegut a l'otomana; rebullia l'aigua calenta en el samovar ...» <ref>Alphonse Daudet, traducció de Santiago Russinyol, En Tartarin als Alps: noves proeses de l'héroe tarasconès, 1888

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·bu·llir (3)

Vegeu també[modifica]