proteste

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: protesté


Català
[modifica]

Oriental: central /pɾuˈtes.tə/, balear /pɾoˈtes.tə/, /pɾuˈtes.tə/
Occidental: /pɾoˈtes.te/

Verb[modifica]

proteste

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de protestar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb protestar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb protestar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb protestar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·tes·te (3)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /pɾoˈtes.te/, meridional /pɾoˈteh.te/
Americà: alt /pɾoˈtes.t(e)/, baix /pɾoˈteh.te/

Verb[modifica]

proteste

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb protestar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb protestar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb protestar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·tes·te (3)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /proˈtɛ.ste/

Nom[modifica]

proteste f. pl.

  1. forma plural de protesta

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·tè·ste (3)