proteste

Potser volíeu: protesté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈtes.tə/
	balear /pɾoˈtes.tə/, /pɾuˈtes.tə/
Occidental:	/pɾoˈtes.te/

Verb

proteste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de protestar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb protestar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb protestar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb protestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tes·te (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pɾoˈtes.te/, meridional /pɾoˈteh.te/

Americà: alt /pɾoˈtes.t(e)/, baix /pɾoˈteh.te/

• Rimes: -este

Verb

proteste

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb protestar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb protestar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb protestar

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tes·te (3)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /proˈtɛ.ste/

Nom

proteste f. pl.

1. forma plural de protesta

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tè·ste (3)