Vés al contingut

protesta

De Viccionari
Potser volíeu: protestà, protestá

Català[modifica]

Oriental:  central /pɾuˈtes.tə/
balear /pɾoˈtes.tə/, /pɾuˈtes.tə/
Occidental:  /pɾoˈtes.ta/

Nom[modifica]

protesta f. ‎(plural protestes)

  1. Acció i efecte de protestar.
  2. Reclamació contra una mesura o un acte considerats il·legítims.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

protesta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de protestar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb protestar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·tes·ta (3)
  • Anagrama: parotets

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional /pɾoˈtes.ta/, meridional /pɾoˈteh.ta/
Americà: alt /pɾoˈtes.t(a)/, baix /pɾoˈteh.ta/

Nom[modifica]

protesta f. ‎(plural protestas)

  1. protesta

Verb[modifica]

protesta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb protestar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb protesta

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre protesta

Italià[modifica]

Nom[modifica]

protesta f. ‎(plural proteste)

  1. protesta

Verb[modifica]

protesta

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de protestare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de protestare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pro·tè·sta (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre protesta