perpetuar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /pər.pə.tuˈa/
Occidental:  nord-occidental /per.pe.tuˈa/
valencià /peɾ.pe.tuˈaɾ/, /peɾ.pe.tuˈa/

Verb[modifica]

perpetuar trans.

  1. Fer que alguna cosa duri per sempre.
    «Afegim-hi un seguit de mesures que tenien la finalitat d'acabar amb els privilegis de les classes dominants a l'Antic Règim, que perpetuaven formes d'extracció de l'excedent favorables a la noblesa i a l'Església.» (Santi Ponce, Transformacions agrícoles i canvi social a la comarca d'Osona: segles XVIII-XX, 1999)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: perpetuo, perpetua, perpetuem

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: per·pe·tu·ar (4)
  • Anagrama: perpetrau

Vegeu també[modifica]