Vés al contingut

pelut

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /pəˈɫut/, occidental /peˈɫut/
  • Rimes: -ut
  • Etimologia: De pèl i el sufix -ut, segle XVI.

Adjectiu

[modifica]

pelut m. ‎(femení peluda, plural masculí peluts, plural femení peludes)

  1. Amb molt de pèl.
  2. Amb complicacions, difícil.

Traduccions

[modifica]

pelut m. ‎(plural peluts)

  1. garneu
  2. llenguado
  3. llenguado d'arena
  4. llenguado de fonera
  5. llenguado menut
  6. viret
  7. (argot gitano, despectiu) Gitano no català, especialment un pòtol.
    «Abans es tenien més fills [...] Si hi havia una baralla i tenies una família forta sorties ben parat. Tenies un exèrcit. Els peluts van de valents perquè tenen molta família.» (David Laguna Arias, «Dentro de “dentro”: Estudio antropológico y social de una comunidad de gitanos catalanes», Universidad de Jaén, 2000)
    «-Hi ha gitanos d’aquí a dalt a la Part Alta que parlin castellà? -Sí. -I els hi dieu d’alguna manera especial? -"Els peluts". [Tapant-se la boca amb la mà, rient i intercanviant mirades de complicitat.]» (Marina Massaguer Comes, «L'Ús i el rol del català a la comunitat gitana del nucli antic de Tarragona», Treballs de sociolingüística catalana, 2014, Vol. 24, p. 409-428)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pe·lut (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • pelut. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.