pòtol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɔ.tuɫ/
	balear /ˈpɔ.toɫ/, /ˈpɔ.tuɫ/
Occidental:	/ˈpɔ.toɫ/

• Etimologia: Del llatí potus ‎(«ebri»).

Nom

pòtol m. ‎(plural pòtols)

1. Persona sense feina, que sobreviu dels diners que li donen per caritat o del que roba.

Sinònims

• vagabund, captaire, rodamons

Traduccions

Traduccions

• Anglès: idler ^(en)
• Castellà: perdulario ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: pò·tol (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC