orbis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bis/

Verb[modifica]

orbis

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb orbar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bɪs/
  • Etimologia: Probablement relacionat amb l'hittita warpa- («perímetre») i amb el sànscrit dhvar («volta») del protoindoeuropeu *wbʰ- dʰeh1- («delimitar»), arrel que també va donar en llatí urbs ‎(«ciutat emmurallada»).[1]

Nom[modifica]

orbis m. ‎(genitiu orbis)

  1. cercle, anell
  2. volta, rotació
  3. esfera

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu orbis orbēs
Vocatiu orbis orbēs
Acusatiu orbem orbēs
Genitiu orbis orbium
Datiu orbī orbibus
Ablatiu orbe orbibus


Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Alain Blanc, Jean-Paul Brachet, Charles de Lamberterie, Chronique d’étymologie latine, ed. Klincksieck