orbis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɔr.bɪs/
  • Etimologia: Probablement relacionat amb l'hittita warpa- («perímetre») i amb el sànscrit dhvar («volta») del protoindoeuropeu *wbʰ- dʰeh1- («delimitar»), arrel que també va donar en llatí urbs ‎(«ciutat emmurallada»).[1]

Nom[modifica]

orbis m. ‎(genitiu orbis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu orbis orbēs
Vocatiu orbis orbēs
Acusatiu orbem orbēs
Genitiu orbis orbium
Datiu orbī orbibus
Ablatiu orbe orbibus
  1. cercle, anell
  2. volta, rotació
  3. esfera

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Alain Blanc, Jean-Paul Brachet, Charles de Lamberterie, Chronique d’étymologie latine, ed. Klincksieck