orbita

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: orbità, orbitá, òrbita, órbita


Català
[modifica]

Oriental: /urˈbi.tə/
Occidental: nord-occidental /orˈβi.ta/, valencià /oɾˈbi.ta/, /uɾˈβi.ta/

Verb[modifica]

orbita

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orbitar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orbitar

Miscel·lània[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \oɾˈβi.ta\
Americà: alt \oɾˈβi.t(a)\, baix \oɾˈβi.ta\

Verb[modifica]

orbita

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb orbitar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb orbitar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: or·bi·ta (3)
  • Heterograma de 6 lletres (abiort)
  • Anagrama: tiorba


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bɪ.ta/
  • Etimologia: De orbis.

Nom[modifica]

orbita f. ‎(genitiu orbitae)

  1. (Terminologia Anatomica) òrbita, conca de l'ull
  2. rodera
  3. circuit

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu orbita orbitae
Vocatiu orbita orbitae
Acusatiu orbitam orbitās
Genitiu orbitae orbitārum
Datiu orbitae orbitīs
Ablatiu orbitā orbitīs


Vegeu també[modifica]

  • orbita. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].