orbita

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: orbità, òrbita, órbita
Potser volíeu: orbità, òrbita, órbita


Català
[modifica]

Oriental: /urˈbi.tə/
Occidental: nord-occidental /orˈβi.ta/, valencià /oɾˈbi.ta/, /uɾˈβi.ta/

Verb[modifica]

orbita

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orbitar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orbitar

Miscel·lània[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔr.bɪ.ta/
  • Etimologia: De orbis.

Nom[modifica]

orbita f. ‎(genitiu orbitae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu orbita orbitae
Vocatiu orbita orbitae
Acusatiu orbitam orbitās
Genitiu orbitae orbitārum
Datiu orbitae orbitīs
Ablatiu orbitā orbitīs
  1. (Terminologia Anatomica) òrbita, conca de l'ull
  2. rodera
  3. circuit

Vegeu també[modifica]

  • orbita. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].