oca

Potser volíeu: òca

Català

Oca del Canadà.

• Pronúncia:

Oriental: /ˈɔ.kə/

Occidental: nord-occidental /ˈɔ.ka/, valencià /ˈɔ.ka/, /ˈɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí vulgar auca, segle XI, de *avica, de avis ‎(«au»), doblet de auca.
• Anagrama: coa

Nom

o·ca f. ‎(plural oques)

1. Nom donat a diversos tipus d'aus de l'ordre anseriformes, en especial als de la tribu anserini, dins de la subfamília dels anserins.

Compostos i expressions

• joc de l'oca
• oca cigne
• oca de bec curt
• oca del Canadà
• oca pradenca
• oca vulgar

Relacionats

• oc (mascle)

Traduccions

Traduccions: oca

• Alemany: Gans ^(de)
• Anglès: goose ^(en)
• Basc: antzara ^(eu)
• Bretó: gwaz ^(br) f.
• Búlgar: гъ́ска ^(bg) f.
• Castellà: oca ^(es)
• Coreà: 기러기 ^(ko)
• Danès: gås ^(da)
• Eslovac: hus ^(sk) f.
• Eslovè: gos ^(sl) f.
• Esperanto: ansero ^(eo)
• Estonià: hani ^(et)
• Francès: oie ^(fr)
• Friülà: ocje ^(fur) f.
• Gallec: ganso ^(gl) m.
• Gal·lès: gŵydd ^(cy) m.
• Grec: χήνα ^(el) f. ‎(khina)
• Grec antic: χήν ^(grc) m. f. ‎(khḗn)
• Hindi: हंस ^(hi) m.
• Hongarès: lúd ^(hu)
• Ido: ganso ^(io)
• Indonesi: angsa ^(id)
• Islandès: gæs ^(is)
• Italià: oca ^(it)
• Jiddisch: גאַנדז‎ ^(yi) f.

• Lituà: žąsis ^(lt) f.
• Llatí: anser ^(la)
• Neerlandès: gans ^(nl)
• Noruec: gås ^(no) m. f.
• Occità: auca ^(oc)
• Persa: غاز‎ ^(fa)
• Polonès: gęś ^(pl) f.
• Portuguès: ganso ^(pt) m.
• Retoromànic: auca ^(rm) f., ocha ^(rm) f.
• Romanès: gâscă ^(ro) f., gânsac ^(ro) m.
• Rus: гусь ^(ru) m. ‎(gus)
• Sànscrit: हंस ^(sa) m.
• Sard: oca ^(sc)
• Sicilià: oca ^(scn) f.
• Suec: gås ^(sv) c.
• Tadjik: ғоз ^(tg)
• Tàmil: வாத்து ^(ta)
• Tàtar: каз ^(tt)
• Txec: husa ^(cs) f.
• Urdú: ہنس‎ ^(ur) m.
• Való: åwe ^(wa)
• Vietnamita: ngỗng ^(vi)
• Volapük: gan ^(vo)
• Xinès: 鵝 ^(zh) ‎(鹅, é)

Vegeu també

• Oca a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Italià

• Pronúncia: /ˈɔː.ka/
• Etimologia: Del llatí vulgar auca.

Nom

ò·ca f. ‎(plural oche)

1. (zoologia) Oca

Hiperònims

• uccello