auca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: aüca, aücà


Català
[modifica]

Detall de L’auca del senyor Esteve
  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈaw.kə/, balear /ˈaw.cə/, /ˈaw.kə/
Occidental: /ˈaw.ka/
  • Etimologia: Derivat d'una variant antiga del joc de l'oca, del llatí vulgar auca, segle XVII, doblet de oca.
  • Anagrama: caua

Nom[modifica]

au·ca f. ‎(plural auques)

  1. Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d'una llegenda, sovint en vers, disposades generalment en un full, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia, una història, etc.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

au·ca f. ‎(plural aucas)

  1. auca

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • auca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].


Llatí
[modifica]

  • Etimologia: Llatí vulgar derivat del llatí clàssic avis ‎(«au»), amb influència de aqua ‎(«au d'aigua»).

Nom[modifica]

auca f. ‎(genitiu aucae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu auca aucae
Vocatiu auca aucae
Acusatiu aucam aucās
Genitiu aucae aucārum
Datiu aucae aucīs
Ablatiu aucā aucīs
  1. ocell, au
  2. especialment, oca


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

auca f. ‎(plural aucas o auques [aranès])

  1. oca