gans

Neerlandès

Grauwe gans (Anser anser).

• Pronúncia: /ˈɣɑns/ ^ⓘ
• Etimologia: Documentat ja en neerlandès mitjà el 1240 en la forma actual gans, cognat del frisó antic *gōs (d'on les formes modernes gus / Guus / goos / Gous / goes) i de l'anglès antic gōs (modern goose), així com del baix alemany Goos i de l'alt alemany Gans. Ensems amb el nòrdic antic *gás (d'on el suec gås, danès gås, noruec gås, islandès gæs i feroès gás), d'un protogermànic *gans. En última instància, del protoindoeuropeu *ǵʰh₂éns-, d'on també el llatí ānser, el grec χήν ‎(khḗn), el rus гусь ‎(gus), l'albanès gatë o el sànskrit हंस ‎(haṃsá).

Nom

gans m. ‎(plural ganzen)

Indische gans (Anser indicus).

1. (ornitologia) oca, nom comú dels anàtids dels gèneres Anser i Branta

   grauwe gans ― oca comuna, oca salvatge (Anser anser)

   grote Canadese gans ― oca del Canadà (Branta canadensis)

   Indische gans ― oca de l'Índia, oca de cap ratllat (Anser indicus)

   kleine Canadese gans ― oca de Hutchins (Branta hutchinsii)

   Ross' gans ― oca de Ross (Anser rossii)

   zwarte gans ― oca (del gènere Branta)

Ross' gans (Anser rossii).

Grote Canadese gans (Branta canadensis).

Derivats

• andesgans
• brandgans
• canadagans
• dwerggans
• grijskopgans
• halfgans
• hawaiigans
• keizergans
• kelpgans
• kolgans
• magelhaengans
• nijlgans
• rietgans
• roodhalsgans
• roodkopgans
• rotgans
• sneeuwgans
• streepkopgans
• taigarietgans
• toendrarietgans
• witbuikrotgans
• zwaangans

Vegeu també

• Per a la discussió etimològica del mot, consulteu l'entrada gans a l'Etymologiebank.nl.
• Article corresponent a la Viquipèdia en neerlandès.