oïda

De Viccionari
Potser volíeu: oidà


Català
[modifica]

Oriental:  central /uˈi.ðə/
balear /oˈi.ðə/, /uˈi.ðə/
Occidental:  /oˈi.ða/
  • Rimes: -ida
  • Etimologia: De oir, segle XIII. En l'accepció de orella és un calc semàntic del castellà oído.

Nom[modifica]

oïda f. ‎(plural oïdes)

  1. Fet d'oir.
    L'espia va fer una bona oïda dels plans de l'enemic.
  2. Sentit responsable de la percepció dels sons.
  3. (castellanisme) orella

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

oïda

  1. participi femení singular del verb oir

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]