orella

Potser volíeu: ORELLA, orellà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /uˈɾɛ.ʎə/, balear /oˈɾə.ʎə/, /uˈɾɛ.ʎə/

Occidental: /oˈɾe.ʎa/

Informal: /oˈɾə.jə/ (balear)

• Rimes: -ɛʎa

• Etimologia: Del llatí auricula, segle XIV, diminutiu de auris.
• Anagrames: allero, lloaré, roella

Nom

o·re·lla f. ‎(plural orelles)

1. Conjunt d’òrgans que permeten el sentit de l'oïda i de l’equilibri.
2. pavelló de l'orella
3. oïda (sentit)

   Ser dur d’orella.

4. Capacitat auditiva musical.

Traduccions

Traduccions: orella

• Abkhaz: алымҳа ^(ab)
• Afrikaans: oor ^(af)
• Aimara: jinchu ^(ay)
• Alemany: Ohr ^(de) n.
• Amhàric: ጆሮ ^(am)
• Anglès: ear ^(en)
• Àrab: أُذُن ^(ar) f.
• Arameu: אדנא ^(arc) f.
• Armeni: ականջ ^(hy)
• Assamès: কাণ ^(as)
• Asturià: oyíu ^(ast) m.
• Àzeri: qulaq ^(az)
• Baixkir: ҡолаҡ ^(ba)
• Balutxi: گوش ^(bal)
• Basc: belarri ^(eu)
• Belarús: ву́ха ^(be) n. ‎(vukha)
• Bengalí: কান ^(bn)
• Bretó: skouarn ^(br) f.
• Búlgar: ухо́ ^(bg) n.
• Castellà: oreja ^(es) f. (orella externa), oído ^(es) m. (orella mitjana i interna)
• Cebuà: dunggan ^(ceb)
• Coreà: 귀 ^(ko)
• Cors: arechja ^(co)
• Còrnic: skovarn ^(kw)
• Danès: øre ^(da) n.
• Eslovac: ucho ^(sk) n.
• Eslovè: uho ^(sl) n.
• Esperanto: orelo ^(eo)
• Estonià: kõrv ^(et) n.
• Feroès: oyra ^(fo) n.
• Finès: korva ^(fi)
• Francès: oreille ^(fr) f.
• Grec antic: οὖς ^(grc) n.
• Groenlandès: siut ^(kl)
• Guaraní: nambi ^(gn)
• Gujarati: કાન ^(gu)
• Haussa: kunne ^(ha)
• Hawaià: pepeiao ^(haw)
• Hebreu: אוזן ^(he) f.
• Hindi: कान ^(hi) m.
• Friülà: orele ^(fur)
• Gagaús: kulak ^(gag)
• Gaèlic escocès: cluas ^(gd) f.
• Georgià: ყერი ^(ka)
• Grec: αυτί ^(el) n.
• Hongarès: fül ^(hu)
• Ido: orelo ^(io)
• Indonesi: telinga ^(id)
• Irlandès: cluas ^(ga) f.
• Islandès: eyra ^(is) n.
• Italià: orecchio ^(it) m.
• Japonès: 耳 ^(ja)
• Javanès: kuping ^(jv)
• Jiddisch: אויער ^(yi)
• Kazakh: құлақ ^(kk) ‎(qulaq/khulakh)
• Khmer: ត្រចៀក ^(km)
• Kirguís: кулак ^(ky) ‎(kulak)
• Kurd: guh ^(ku)
• Laosià: ຫູ ^(lo)
• Letó: auss ^(lv) f.
• Lingala: likútu ^(ln)
• Lituà: ausis ^(lt) f.
• Llatí: auris ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: ORELLA ^(csc)

• Luxemburguès: Ouer ^(lb)
• Macedoni: уво ^(mk) n.
• Malai: telinga ^(ms)
• Malaiàlam: ചെവി ^(ml)
• Malgaix: sofina ^(mg)
• Maltès: widna ^(mt) f.
• Manx: cleaysh ^(gv)
• Maori: taringa ^(mi)
• Marathi: कान ^(mr)
• Moksa: пиле ^(mdf)
• Mongol: чих ^(mn)
• Navaho: ajaaʼ ^(nv)
• Neerlandès: oor ^(nl) n.
• Nepalès: कान ^(ne)
• Noruec: øre ^(no)
• Nàhuatl: nacaztli ^(nah)
• Occità: aurelha ^(oc) f.
• Osseta: хъус ^(os)
• Paixtu: غوږ ^(ps)
• Panjabi: ਕੰਨ ^(pa)
• Persa: گوش ^(fa)
• Polonès: ucho ^(pl) n.
• Portuguès: orelha ^(pt) f.
• Quítxua: rinri ^(qu)
• Retoromànic: ureglia ^(rm) f.
• Romanès: ureche ^(ro) f.
• Romaní: kan ^(rmy)
• Rus: ухо ^(ru) n. ‎(ukho)
• Samoà: talinga ^(sm)
• Sard: olicra ^(sc)
• Singalès: කන ^(si)
• Somali: dheg ^(so)
• Suahili: sikio ^(sw)
• Suec: öra ^(sv) n.
• Sànscrit: कर्ण ^(sa) m.
• Tadjik: гӯш ^(tg)
• Tagal: tainga ^(tl)
• Tahitià: tari’a ^(ty)
• Tai: หู ^(th)
• Telugu: చెవి ^(te)
• Tibetà: རྣ་བ ^(bo)
• Turc: kulak ^(tr)
• Turcman: gulak ^(tk)
• Txec: ucho ^(cs) n.
• Tàmil: காது ^(ta)
• Tàtar: колак ^(tt)
• Ucraïnès: ву́хо ^(uk) n. ‎(vukho)
• Udmurt: пель ^(udm)
• Uigur: قۇلاق ^(ug)
• Urdú: کان ^(ur) m.
• Uzbek: quloq ^(uz)
• Való: orêye ^(wa)
• Vietnamita: tai ^(vi)
• Volapük: lil ^(vo)
• Vènet: récia ^(vec)
• Vòtic: kõrva ^(vot)
• Wolof: nopp ^(wo)
• Xosa: indlebe ^(xh)
• Zulu: indlebe ^(zu)

Verb

o·re·lla

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orellar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orellar

Vegeu també

• Orella a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot