orella

Potser volíeu: ORELLA, orellà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /uˈɾɛ.ʎə/, balear /oˈɾə.ʎə/, /uˈɾɛ.ʎə/

Occidental: /oˈɾe.ʎa/

Informal: /oˈɾə.jə/ (balear)

• Rimes: -ɛʎa

• Etimologia: Del llatí auricula, segle XIV, diminutiu de auris.
• Anagrames: allero, lloaré, roella

Nom

o·re·lla f. ‎(plural orelles)

1. Conjunt d’òrgans que permeten el sentit de l'oïda i de l’equilibri.
2. pavelló de l'orella
3. oïda (sentit)

   Ser dur d’orella.

4. Capacitat auditiva musical.

Traduccions

Traduccions: orella

• Alemany: Ohr ^(de) n.
• Anglès: ear ^(en)
• Basc: belarri ^(eu)
• Castellà: oreja ^(es) f. (orella externa), oído ^(es) m. (orella mitjana i interna)
• Eslovac: ucho ^(sk) n.
• Esperanto: orelo ^(eo)
• Francès: oreille ^(fr) f.
• Hindi: कान ^(hi) m.
• Grec: αυτί ^(el) n.

• Indonesi: telinga ^(id)
• Italià: orecchio ^(it) m.
• Llatí: auris ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: ORELLA ^(csc)
• Neerlandès: oor ^(nl) n.
• Polonès: ucho ^(pl) n.
• Portuguès: orelha ^(pt) f.
• Rus: ухо ^(ru) n. ‎(ukho)

Verb

o·re·lla

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orellar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orellar

Vegeu també

• Orella a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot