orelo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /oˈre.lo/
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del francès oreille, segle XX.

Nom[modifica]

orelo ‎(acusatiu orelon, plural oreloj, plural acusatiu orelojn)

  1. (anatomia) orella
    «Ne estas bezone, ke oni tiru lin per orelo (L. L. Zamenhof)
    No cal que li estirem les orelles.
  2. (figurat) oïda
    «Juĝanto devas havi du orelojn (L. L. Zamenhof, ed. C. Rogister, Proverbaro esperanta, ISBN: 400-7609-6, Stafeto, La Laguna, 1974)
    Qui jutja ha de parar bé les orelles.

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre orelo