oidà

Potser volíeu: oïda

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ojˈða/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del català antic odà amb contaminació de oi, compost de oh i una partícula incerta, probablement un eufemisme de déu o d’altres, segle XIX.

Interjecció

oidà

1. Expressió de satisfacció i sorpresa per un fet.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: olé ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: oi·dà (2)
• Anagrames: adio ^(alfagrama), aido, ioda, iodà, odia, odià

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB