natura

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /nəˈtu.ɾə/, occidental /naˈtu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí nātūra, segle XIV.

Nom[modifica]

natura f. ‎(plural natures)

  1. Conjunt de les coses existents i les lleis que les governen.
    A la natura impera la llei del més fort.
  2. Principi constitutiu d'una cosa, allò en què consisteix el fons d'un ésser.
    Aquest home és de natura covard.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /naˈtu.ɾa/
  • Etimologia: Del llatí nātūra.

Nom[modifica]

natura f. ‎(plural naturas)

  1. natura

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: na·tu·ra (3)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /naːˈtuː.ra/
  • Etimologia: De nascor

Nom[modifica]

nātūra f. ‎(genitiu nātūrae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu nātūra nātūrae
Vocatiu nātūra nātūrae
Acusatiu nātūram nātūrās
Genitiu nātūrae nātūrārum
Datiu nātūrae nātūrīs
Ablatiu nātūrā nātūrīs
  1. natura