aberrant

Català

• Pronúncia:

Oriental: centr. /ə.βəˈran/, bal. /ə.βəˈrant/

Occidental: nord-occ. /a.βeˈran/, val. /a.βeˈrant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí aberrans format pel prefix ab ‎(«separació de l'exterior d'un límit, privació»), més el verb errare ‎(«anar sense rumb, faltar»).

Adjectiu

a·ber·rant inv. ‎(plural aberrants)

1. Emprat per qualificar allò que se'n surt de la norma generalment acceptada.

Anglès

• Pronúncia: /əˈbɛr.n̩t/, /ˈæ.bər.n̩t/

  Audio

Adjectiu

aberrant ‎(comparatiu more aberrant, superlatiu most aberrant)

1. aberrant

Referències

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)