mudo

Potser volíeu: mudó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈmu.ðu/, occidental /ˈmu.ðo/
• Rimes: -udo

Verb

mudo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mudar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mudar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mudar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·do (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈmu.ðo\

Americà: alt /ˈmu.do/, baix \ˈmu.ðo\

• Rimes: -udo
• Etimologia: Del llatí mutus.

Adjectiu

mudo m. ‎(femení muda, plural masculí mudos, plural femení mudas)

1. mut

Verb

mudo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb mudar

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·do (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mudo