muda

Potser volíeu: mudà, mudá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmu.ðə/, occidental /ˈmu.ða/
• Rimes: -uda
• Etimologia: De mudar, segle XV [nom].

Adjectiu

muda f. ‎(plural mudes)

1. Forma femenina de mut.

Nom

muda f. ‎(plural mudes)

1. Acció de mudar o mudar-se.
2. Roba que es posa conjuntament, especialment la interior.

Traduccions

roba

• Anglès: change of clothes ^(en)
• Castellà: muda ^(es) f.

Verb

muda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mudar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mudar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·da (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈmu.ða\

Americà: alt /ˈmu.da/, baix \ˈmu.ða\

• Rimes: -uda
• Etimologia:

Forma femenina de mudo [adjectiu].

De mudar [nom, verb].

Adjectiu

muda f. ‎(plural mudas)

1. forma femenina de mudo

Nom

muda f. ‎(plural mudas)

1. muda

Verb

muda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mudar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb mudar

Variants

• [2]: (voseo) mudá

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·da (2)
• Anagrama: duma

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre muda