moral

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /muˈɾaɫ/, balear /moˈɾaɫ/, /muˈɾaɫ/
Occidental: /moˈɾaɫ/
  • Rimes: -al
  • Homòfon: mural ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí moralis, segle XIV, derivat de mos ‎(«llei no escrita comunament acceptada per tradició»).
  • Anagrama: molar

Nom[modifica]

mo·ral f. ‎(plural morals)

  1. Conjunt de normes ètiques que determinen què està i què està malament en un grup social.
    Els valors morals són superiors als materials.
  2. Norma de conducta creada individualment a partir de les pròpies experiències i creences apreses per la interacció amb l'entorn.
    Fracassar em va servir de lliçó moral.
  3. Estat d'ànim que et permet fer coses de bon grat.
    Em van demanar diners i no vaig tenir moral per negar-m'hi.
    La seva visita li va aixecar la moral.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

mo·ral inv. ‎(plural morals)

  1. Relatiu als principis ètics del bé i el mal.
  2. Conforme als estàndards de bons costums, segons la pròpia consciència o un judici ètic.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈmɒrəl/
    àudio (EUA)

Adjectiu[modifica]

moral ‎(comparatiu more moral, superlatiu most moral)

  1. moral

Nom[modifica]

moral ‎(plural morals)

  1. moral


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

mo·ral f. ‎(plural morales)

  1. moral

Adjectiu[modifica]

mo·ral inv. ‎(plural morales)

  1. moral