manilla

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məˈni.ʎə/, occidental /maˈni.ʎa/
  • Rimes: -iʎa
  • Etimologia:
[1] De i el sufix -illa ‎(«mena de mà»), segle XIV.
[2] Del castellà malilla, diminutiu de mala, en referència a la segona carta en valor, inferior a l'as.

Nom[modifica]

manilla f. ‎(plural manilles)

  1. Anell de ferro que es posa al voltant del puny i que sovint va lligat a un altre posat a l'altre puny, amb els quals es retenen els presoners.
  2. Anell de ferro que es posa al canell com a ornament; braçalet.
  3. (nàutica) Maneta del rem.
  4. (argot casteller, en plural) Grup reduït de castellers que, situats al nivell del terç i a damunt del folre, serveixen com a suport als quarts.
  5. (arcaisme) Petit estoig on s'hi posa l'hòstia; vericle.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

manilla f. ‎(plural manilles)

  1. (joc de cartes) botifarra
  2. En el joc de la botifarra o manilla, nou de cada coll.
  3. En el joc de truc, el set d'espases i el d'ors.

Compostos i expressions[modifica]

  • manilla de rector i vicari: Manilla jugada entre dos.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]