infern

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /iɱˈfɛrn/
  • Rimes: -ɛɾn
  • Etimologia: Del llatí īnfernus ‎(«infernal»), de īnferus ‎(«lloc habitat pels déus del subsol»).

Nom[modifica]

infern m. ‎(plural inferns)

  1. En diverses religions primitives, lloc al subsol on feien vida els esperits dels morts.
  2. En el judaisme, el cristianisme i l'islam, lloc on passen penes i són castigats les ànimes dels difunts que en vida van pecar greument.
  3. Peça d’un edifici, generalment subterrània, amb les coses retirades que no estan a l’abast de tothom.
  4. Butxaca gran a l’interior d’una peça de vestir que es posa damunt les altres.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·fern (2)

Vegeu també[modifica]