infern

Català

• Pronúncia: /iɱˈfɛrn/
• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí īnfernus ‎(«infernal»), derivat de īnferus ‎(«lloc habitat pels déus del subsòl»).

Nom

in·fern m. ‎(plural inferns)

1. En diverses religions primitives, lloc al subsòl on feien vida els esperits dels morts.
2. En el judaisme, el cristianisme i l'islam, lloc on passen penes i són castigats les ànimes dels difunts que en vida van pecar greument.

Traduccions

Traduccions: infern

• Alemany: Hölle ^(de) f.
• Anglès: hell ^(en)
• Castellà: infierno ^(es) m.
• Eslovac: peklo ^(sk) n.
• Esperanto: infero ^(eo)

• Francès: enfer ^(fr) m.
• Italià: inferno ^(it) m.
• Polonès: piekło ^(pl) n.
• Portuguès: inferno ^(pt) m.
• Rus: ад ^(ru) m. ‎(ad)

Vegeu també

• Infern a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB