Vés al contingut

infern

De Viccionari

Català

[modifica]
Representació de l’infern
  • Pronúncia(i): /iɱˈfɛrn/
  • Rimes: -ɛɾn
  • Etimologia: Del llatí ī(n)fernu(m), pronúncia nasalitzada de l’acusatiu de ĭnfernus ‎(‘lloc habitat pels déus del subsol’), de inferus ‎(‘de sota’), segle XII. Compareu amb l’evolució de inflar.

infern m. ‎(plural inferns)

  1. (normalment incomptable) En diverses religions primitives, lloc al subsol on feien vida els esperits dels morts.
  2. (normalment incomptable) En el judaisme, el cristianisme i l'islam, lloc on passen penes i són castigats les ànimes dels difunts que en vida van pecar greument.
  3. Peça d’un edifici, generalment subterrània, amb les coses retirades que no estan a l’abast de tothom.
  4. Butxaca gran a l’interior d’una peça de vestir que es posa damunt les altres.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: in·fern (2)
  • Anagrama: frenin

Vegeu també

[modifica]