infern

Català

• Pronúncia: /iɱˈfɛrn/
• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí īnfernus ‎(«infernal»), derivat de īnferus ‎(«lloc habitat pels déus del subsòl»).

Nom

in·fern m. ‎(plural inferns)

1. En diverses religions primitives, lloc al subsòl on feien vida els esperits dels morts.
2. En el judaisme, el cristianisme i l'islam, lloc on passen penes i són castigats les ànimes dels difunts que en vida van pecar greument.

Traduccions

Traduccions: infern

• Alemany: Hölle ^(de) f.
• Anglès: hell ^(en)
• Armeni: դժոխք ^(hy) ‎(djokhk)
• Castellà: infierno ^(es) m.
• Eslovac: peklo ^(sk) n.
• Esperanto: infero ^(eo)
• Finès: helvetti ^(fi)
• Francès: enfer ^(fr) m.
• Friülà: infier ^(fur) m.
• Gallec: inferno ^(gl) m.
• Georgià: ჯოჯოხეთი ^(ka) ‎(djodjòkheti)
• Grec: κόλαση ^(el) f. ‎(kólassi)
• Indonesi: neraka ^(id)

• Irlandès: ifreann ^(ga) m.
• Italià: inferno ^(it) m.
• Japonès: 地獄 ^(ja)
• Lituà: pragaras ^(lt) m.
• Llatí: infernus ^(la) m.
• Occità: infèrn ^(oc) m.
• Polonès: piekło ^(pl) n.
• Portuguès: inferno ^(pt) m.
• Rus: ад ^(ru) m. ‎(ad)
• Serbocroat: ад ^(sh), ad ^(sh) m.
• Suec: helvete ^(sv) n.
• Turc: cehennem ^(tr)
• Txec: peklo ^(cs) n.

Vegeu també

• Infern a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB