tàrtar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtar.tər/, occidental /ˈtaɾ.taɾ/
• Etimologia: Del llatí Tartarus ‎(«infern»).
• Etimologia: Variant de tàtar.

Nom

tàrtar m. ‎(plural tàrtars)

1. tartrà
2. infern
3. En la mitologia grega, regió més profunda del món.

Compostos i expressions

• tàrtar emètic

Adjectiu

tàrtar m. ‎(femení tàrtara, plural masculí tàrtars, plural femení tàrtares)

1. Relatiu o pertanyent a Tartària, la seva llengua o el seu poble.

Sinònims

• tàtar

Compostos i expressions

• bistec tàrtar

Traduccions

De Tartària

• Anglès: Tatar ^(en)
• Castellà: tártaro ^(es)

Nom

tàrtar m. ‎(plural tàrtars, femení tàrtara)

1. Persona que habita o és originària de Àsia Central.
2. Individu dels pobles turcomongòlics que habiten a Europa des del segle XII.
3. (només singular) Llengua altaica parlada pels tàrtars.

Sinònims

• tàtar

Traduccions

Persona

• Anglès: Tatar ^(en)
• Castellà: tártaro ^(es)

Llengua

• Anglès: Tatar ^(en)
• Castellà: tártaro ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tàr·tar (2)
• Isograma de 3 lletres × 2 (6)
• Anagrames: Tarrat, tartrà

Vegeu també

• Викисүзлек, edició en tàtar
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot