inferus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.fɛ.rʊs/
• Etimologia: Derivat de īnfer.

Adjectiu

īnferus m., īnfera f., īnferum n. ‎(comparatiu īnferior, superlatiu īnfimus)

1. de la banda de baix

   Dii inferi («Els déus que habiten el subsòl.»)

   Precari superum inferumque numina. («Invocar el nom dels déus dels cels i els de l'infern.»)

   Mare inferum («La mar del sud o mar Tirrena.»)

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	īnferus	īnfera	īnferum		īnferī	īnferae	īnfera
Vocatiu	īnfere	īnfera	īnferum		īnferī	īnferae	īnfera
Acusatiu	īnferum	īnferam	īnferum		īnferōs	īnferās	īnfera
Genitiu	īnferī	īnferae	īnferī		īnferōrum	īnferārum	īnferōrum
Datiu	īnferō	īnferae	īnferō		īnferīs
Ablatiu	īnferō	īnferā	īnferō		īnferīs

Sinònims

• supīnus

Antònims

• superus

Nom

inferus m. ‎(genitiu inferī)

1. infern

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	inferus	inferī
Vocatiu	infere	inferī
Acusatiu	inferum	inferōs
Genitiu	inferī	inferōrum
Datiu	inferō	inferīs
Ablatiu	inferō	inferīs