inferus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

īnferus m., īnfera f., īnferum n. ‎(comparatiu īnferior, superlatiu īnfimus)

  1. de la banda de baix
    Dii inferi («Els déus que habiten el subsòl.»)
    Precari superum inferumque numina. («Invocar el nom dels déus dels cels i els de l'infern.»)
    Mare inferum («La mar del sud o mar Tirrena.»)

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu īnferus īnfera īnferum īnferī īnferae īnfera
Vocatiu īnfere īnfera īnferum īnferī īnferae īnfera
Acusatiu īnferum īnferam īnferum īnferōs īnferās īnfera
Genitiu īnferī īnferae īnferī īnferōrum īnferārum īnferōrum
Datiu īnferō īnferae īnferō īnferīs
Ablatiu īnferō īnferā īnferō īnferīs


Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Nom[modifica]

inferus m. ‎(genitiu inferī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu inferus inferī
Vocatiu infere inferī
Acusatiu inferum inferōs
Genitiu inferī inferōrum
Datiu inferō inferīs
Ablatiu inferō inferīs
  1. infern