Vés al contingut

imbrogliare

De Viccionari

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /im.broʎˈʎaː.re/
  • Etimologia: Del francès antic broueillier.

Verb

[modifica]

imbrogliare trans.

  1. barrejar
  2. complicar
    «Cume questa amiotrofia imbrogliava la questione nell'interpretazione de questo caso, così la sua esistenza e conoscenza nell'isterismo vale a guidarci rettamenta nel difficile giudizio di casi consimili.» (Giornale internazionale delle scienze mediche, 1886, pàgina 908)
    Per tant, aquesta amiotròfia dificultava la qüestió de la interpretació del cas, i també la seva existència i coneixement de la histèria, cosa vàlida per a orientar-nos correctament en el difícil diagnòstic de casos semblants.
  3. embolicar
    «Sciogliete quel nodo imbrogliato.» (Samuel Galindo, Italian idiomatic colloquial phraseology,1857, pàgina 105)
    Desfés aquest nus tan embolicat. Desfés aquest embolic.
  4. confondre, enganyar, enredar, engalipar
    Non è sincero e vuole imbrogliare per avere soldi illegalmente.
    No és sincer i ens vol engalipar per haver venut il·legalment.
  5. emmalaltir, confondre, marejar
    «-Che dite mai ? -Sono imbrogliato. - Come sta mio marito ? -E'incomodato ... -Ma non è cosa seria ? - Eh ? Stelle ! - Quell'asma» (Cassiano Zaccagnini, Don Desiderio. Melo-Dramma giocoso, 1842, pàgina 10)
    Què em dius? Estic malalt. -Com està el meu marit? Està marejat...-Però no és res seriós? -Eh? Estrelles! -Aquest asma...

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]