iltiŕ

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /illir/
• Etimologia: Relacionat amb el basc antic *ili, modern hiri ‎(«ciutat»).

Nom

iltiŕ • ‎()

1. ciutat, ciutadella, cap de comarca (equivalent al llatí oppidum).

Sinònims

• iltur ‎()

Derivats

• iltiŕta ‎()
• -iltiŕte ‎()

Nom propi

iltiŕ • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats

Primer formant: ildiŕbaś ‎() ildiŕtaneś ‎() iltiŕaŕker ‎() iltiŕatin ‎() iltiŕbitu ‎() iltiŕtekeŕ ‎() iltiŕtiker ‎() iltiŕtikeŕ ‎()

Segon formant: baiseiltiŕ ‎() bekoniltiŕ ‎() bigildiŕ ‎() biuŕiltiŕ ‎() koniltiŕ ‎() nḿkeiltiŕ ‎() oŕtiniltiŕ ‎() tuŕśiltiŕ ‎()

Vegeu també

• Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Noemí Moncunill, 2007.