bigildiŕ

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /biɡillir/
• Etimologia: Compost pels formants bikir ‎() i iltiŕ ‎().

Nom propi

bigildiŕ • ‎() ‎(escriptura dual)

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.