ganivet

Potser volíeu: GANIVET

Català

Ganivet (estri) sobre un plat

• Pronúncia:

Oriental: central /ɡə.niˈβɛt/, balear /ɟə.niˈvət/, /ɡə.niˈvɛt/

Occidental: nord-occidental /ɡa.niˈβet/, valencià /ɡa.niˈvet/, /ɡa.niˈβet/

• Rimes: -ɛt

• Etimologia: Del català medieval canivet, segle XIV, diminutiu d’un antic *canif, del fràncic *knif.
• Anagrames: gavinet, gitaven, viatgen

Nom

ga·ni·vet m. ‎(plural ganivets)

1. Estri destinat a tallar, en especial el menjar, i de vegades també a punxar, que consta d'un mànec i d'una part en serra o esmolada.
2. Navalla (mol·lusc).

Variants

• gavinet (dialectal)
• guinavet (mallorquí, menorquí)

Sinònims

• (estri): coltell, navalla, rasor (alguerès)
• (mol·lusc): mànec, navalla

Derivats

• ganivetada

Traduccions

Estri destinat a tallar

• Aragonès: cuitiello ^(an)
• Alemany: Messer ^(de) n.
• Anglès: knife ^(en)
• Castellà: cuchillo ^(es)
• Cors: cultella ^(co)
• Eslovac: nôž ^(sk) m.
• Esperanto: tranĉilo ^(eo)
• Feroès: knívur ^(fo) m.
• Francès: couteau ^(fr)
• Gallec: coitelo ^(gl) m.
• Grec: μαχαίρι ^(el) n.
• Grec antic: μάχαιρα ^(grc) f.

• Hongarès: kés ^(hu)
• Islandès: hnífur  ^(is) m.
• Italià: coltello ^(it)
• Japonès: 小刀 ^(ja)
• Llatí: culter ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: GANIVET ^(csc)
• Occità: cotèl ^(oc)
• Polonès: nóż ^(pl) m.
• Portuguès: faca ^(pt) f.
• Romanès: cuțit ^(ro) n.
• Rus: нож ^(ru) m. ‎(noj)
• Sard: gorteddu ^(sc)

Vegeu també

• Ganivet a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català