ganivet

Ganivet (estri) sobre un plat.

Català

• Pronúncia: /gə.niˈβɛt/
• Etimologia: Provinent de l'idioma dels francs knif, havent passat probablement entremig per la forma ganif.

Nom

ga·ni·vet m. (plural ganivets)

1. Estri destinat a tallar (en especial el menjar) i de vegades també a punxar. Sovint s'utilitza també com a arma. Consta d'un mànec i d'una part en serra o esmolada.
2. Navalla (mol·lusc).

Sinònims

• [1] coltell, navalla, rasor (en alguerès)
• [2] mànec, navalla

Traduccions

    ganivet [1] (cobert destinat a tallar)

Aragonès: cuitiello (an) Anglès: knife (en) Castellà: cuchillo (es) Francès: couteau (fr)

Italià: coltello (it) Llengua de signes catalana (csc) Occità: cotèl (oc)