ganivet

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

Ganivet (estri) sobre un plat
  • Pronúncia:
Oriental: central /ɡə.niˈβɛt/, balear /ɟə.niˈvət/, /ɡə.niˈvɛt/
Occidental: nord-occidental /ɡa.niˈβet/, valencià /ɡa.niˈvet/, /ɡa.niˈβet/
  • Etimologia: Del català medieval canivet, segle XIV, diminutiu d’un antic *canif, del fràncic *knif.

Nom[modifica]

ga·ni·vet m. ‎(plural ganivets)

  1. Estri destinat a tallar, en especial el menjar, i de vegades també a punxar, que consta d'un mànec i d'una part en serra o esmolada.
  2. Navalla (mol·lusc).

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]