culter

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkʊɫ.tɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)kel-1 («tallar»).

Nom

culter m. ‎(genitiu cultrī)

1. navalla
2. ganivet

Declinació

2a declinació (e)r-, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	culter	cultrī
Vocatiu	culter	cultrī
Acusatiu	cultrum	cultrōs
Genitiu	cultrī	cultrōrum
Datiu	cultrō	cultrīs
Ablatiu	cultrō	cultrīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.923-927