fulcio

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈfʊɫ.kɪ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *bʰelg- («apuntalar»).

Verb[modifica]

fulciō ‎(1a present?), fulcīs ‎(2a present), fulcīre ‎(infinitiu), fulsī ‎(perfet), fultum ‎(supí)

  1. apuntalar, fixar, proveir de suport
  2. sostenir, assegurar, defensar

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.122-123