fris

Català

Fris dòric entre la cornisa i l’arquitrau

Fris de l’Arc de Triomf de Barcelona

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɾis/^ⓘ
• Rimes: -is
• Etimologia: Del català antic fres, segle XVI, del llatí frīsium ‎(«dels frisons»).

Nom

fris m. ‎(plural frisos)

1. (arquitectura) Element central de l’entaulament, generalment amb relleus.
2. Faixa horitzontal ornamentada.
3. Faixa destacada en la part inferior de les parets.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: frieze ^(en)
• Castellà: friso ^(es) m.
• Francès: frise ^(fr) f.

Verb

fris

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de frissar.
2. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de frisar.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC