frise

Català

Verb

frise

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de frisar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb frisar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb frisar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb frisar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fri·se (2)
• Anagrames: feris, ferís, fires, rifes, Sifre

Francès

• Pronúncia: /fʁiz/

Nom

frise f. ‎(plural frises)

1. fris
2. (golf) avantgreen

Sinònims

• (golf) lisière, tablier

Vegeu també

• frise. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].