frisar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /fɾiˈza/
Occidental: nord-occidental /fɾiˈza/, valencià /fɾiˈzaɾ/
[1] Del francès friser, de Frise ‎(«Frísia, Països Baixos»).
[2] Variant del patrimonial frissar per analogia amb el francès friser, segle XIX.

Verb[modifica]

fri·sar intr., trans.

  1. (tèxtil, intransitiu) Fabricar frisos, petits aglomerats esfèrics de fibres.
  2. (tèxtil, transitiu) Alçar el pèl d’un teixit.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: friso, frisa, frisem

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

fri·sar intr., pron. ‎(pronominal frisar-se)

  1. Desitjar amb ànsia alguna cosa, estar nerviós d'excitació davant l'expectativa que succeeixi quelcom.
  2. (intransitiu, pronominal) impacientar-se.

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]