frissar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /fɾiˈsa/
Occidental:  nord-occidental /fɾiˈsa/
valencià /fɾiˈsaɾ/, /fɾiˈsa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *frīctiare, de frīgēre ‎(«tenir fred, estremir-se»).

Verb[modifica]

frissar intr.

  1. (tradicional, septentrional, balear, dialectal central) forma alternativa de frisar ‎(«desitjar amb ànsia»)
    Ja fris de veure't.
  2. (mallorquí, menorquí) Anar amb presses.
    No em puc aturar a xerrar que fris.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: frisso, frissa, frissem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fris·sar (2)

Vegeu també[modifica]