Vés al contingut

fiar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /fiˈa/
Occidental:  nord-occidental /fiˈa/
valencià /fiˈaɾ/, /fiˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»), segle XIV.

Verb

[modifica]

fiar trans., intr., pron. ‎(pronominal fiar-se)

  1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fi·ar (2)
  • Anagrames: fira, rifa

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fiar

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»).

Verb

[modifica]

fiar

  1. fiar

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]