Vés al contingut

fiar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /fiˈa/
Occidental:  nord-occidental /fiˈa/
valencià /fiˈaɾ/, /fiˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»), segle XIV.

Verb[modifica]

fiar trans., intr., pron. ‎(pronominal fiar-se)

  1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fi·ar (2)
  • Anagrames: fira, rifa

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fiar

Català antic[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»).

Verb[modifica]

fiar

  1. fiar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]