Vés al contingut

rifa

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈri.fə/, occidental /ˈri.fa/
  • Rimes: -ifa
  • Etimologia: Del castellà rifa ‎(«nom d'un antic joc de daus»), segle XIV, derivat de l'arrel indogermànica *riff ‎(«rascar, prendre, barallar-se»).

rifa f. ‎(plural rifes)

  1. Sorteig venent un nombre determinat de paperets numerats, de manera que la suma de tots ells equival al valor de l'objecte que s'està rifant.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ri·fa (2)
  • Anagrames: fiar, fira

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈri.fa/
Americà: alt /ˈri.f(a)/, baix /ˈri.fa/
  • Rimes: -ifa
  • Etimologia: D'origen onomatopeic.

rifa f. ‎(plural rifas)

  1. rifa

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ri·fa (2)