escut
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: Escut
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /əsˈkut/, alguerès /asˈkut/
- Occidental: /esˈkut/
- Informal: nord-occidental /asˈkut/
- Rimes: -ut
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
escut m. (plural escuts)
- Arma defensiva, agafada amb la mà o amb el braç, amb suficient amplària i solidesa per aturar l'escomesa de l'enemic.
- Element emblemàtic d'un país, ciutat, família, institució, etc., que correspon a un dibuix simbòlic normalment emmarcat en la forma d'un escut medieval.
- Defensa d'alguns canons i metralladores pesants, composta per una planxa metàl·lica que cobreix els servidors de l'arma.
- Tipus de defensa contra qualsevol tipus d'atac.
- «Jo per sort tenia, des de petit, el meu cercle d’amics i d’amigues fora de l’escola. Sobretot amigues. Perquè per la gent com jo, el nostre escut sempre han estat les amigues.» (Xavi Buxeda i Marcet, «Una escola de mascles», Núvol, oct. 2021)
- Protecció típicament metàl·lica que cobreix els voltants d'un forat de pany de possibles ratllades.
- Nom de diverses monedes modernes i antigues.
- (beisbol) Peça de cautxú, goma o escuma integrada de vegades a l'equip d'un àrbitre principal, que s'utilitza per a protegir-se el pit.
- conquilla
Traduccions[modifica]
Arma defensiva
|
|
Protecció del forat del pany
|
Beisbol: peça de l'equip d'un àrbitre principal per a protegir-se el pi
|
Verb[modifica]
escut
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escudir
- (alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escudir
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escudir
Variants[modifica]
- [2] escudo
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·cut (2)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- escut. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.