escudir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: alguerès /as.kuˈɾi/, nord-occidental /as.kuˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del llatí excutere. Calc semàntic del sard iscutere.

Verb

escudir trans.

1. (nord-occidental) sacsejar, batre

   «Quan s’escut el blat s'ha d'anar per feina i no es pot pensar en carallades.» (Josep Coll, Muntanyes maleïdes, 1993)

2. (alguerès) pegar

   «Espenyida del vent, la barca entra al golf. Un punturju li volava engiro a ales obertes per despertar-lo, per no anar a escudir als escolls.» (Xu Xirulí, rondalla algueresa)

Conjugació

Tercera conjugació pura

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	escudir			haver escudit
gerundi	escudint			havent escudit
participi	escudit, escudida, escudits, escudides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escudo	escuts	escut	escudim	escudiu	escuden
	escut						alg
imperfet	escudia	escudies	escudia	escudíem	escudíeu	escudien
passat simple	escudí	escudires	escudí	escudírem	escudíreu	escudiren
futur	escudiré	escudiràs	escudirà	escudirem	escudireu	escudiran
condicional	escudiria	escudiries	escudiria	escudiríem	escudiríeu	escudirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escudi	escudis	escudi	escudim	escudiu	escudin
	escuda	escudes	escuda			escuden	occ
imperfet	escudís	escudissis	escudís	escudíssim	escudíssiu	escudissin
		escudisses		escudíssem	escudísseu	escudissen
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	escut	escudi	escudim	escudiu	escudin
	–		escuda			escuden	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	escudiva	escudives	escudiva	escudívem	escudíveu	escudiven	alg
condicional	escudiriva	escudirives	escudiriva	escudirívem	escudiríveu	escudiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	escudissi		escudissi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... escudit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... escudir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... escudit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... escudit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... escudit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... escudit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... escudir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... escudit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... escudit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... escudit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: escudo, escut, escudim

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cu·dir (3)
• Heterograma de 7 lletres (cdeirsu)
• Anagrames: descriu, reduïsc

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.
• Bosch i Rodoreda, Andreu. «Aplicació de la perspectiva ecosociolingüística en la variació : penetració i extensió dels sardismes en l’alguerès». Llengua i literatura, 1999, p. 157-95 [Consulta: 12-04-2020].