erre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈe.rə/, occidental /ˈe.re/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈɛ.rə/, occidental /ˈɛ.re/

Nom[modifica]

erre f. ‎(plural erres)

  1. (valencià) forma alternativa de erra

Verb[modifica]

erre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb errar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: er·re (2)
  • Isograma de 2 lletres × 2 (4)
  • Anagrames: erer, rere


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe.re/
  • Rimes: -ere

Nom[modifica]

erre f. ‎(plural erres)

  1. erra, erre

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·rre (2)
  • Isograma de 2 lletres × 2 (4)


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɛʁ/

Nom[modifica]

erre m. ‎(plural erres)

  1. erra, erre


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɛr.re/

Nom[modifica]

erre m. f. ‎(plural invariable)

  1. erra, erre

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: èr·re (2)
  • Isograma de 2 lletres × 2 (4)