erra

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ERRA, errà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (lletra) oriental /ˈe.rə/, occidental /ˈe.ra/
  • Pronúncia(i): (errada, errar)
Oriental: /ˈɛ.rə/
Occidental: nord-occidental /ˈɛ.ra/, valencià /ˈɛ.ra/, /ˈɛ.rɛ/
  • Rimes: -ɛra
  • Etimologia: [1] Del castellà erre, segle XIX.
  • Etimologia: [2] De errar, segle XV.

Nom[modifica]

erra f. ‎(plural erres)

  1. Lletra r/R.

Variants[modifica]

  • erre (valencià)
  • er (tradicional)

Notes[modifica]

No s’apostrofa davant l’article (la erra) com a excepció pels noms de lletres.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

erra f. ‎(plural erres)

  1. (literari) errada

Verb[modifica]

erra

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de errar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb errar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: er·ra (2)
  • Anagrama: arre (revers)

Vegeu també[modifica]