erra

Potser volíeu: ERRA, Erra, errà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (lletra) oriental /ˈe.rə/, occidental /ˈe.ra/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (errada, errar)

Oriental:	/ˈɛ.rə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɛ.ra/
	valencià /ˈɛ.ra/, /ˈɛ.rɛ/

• Rimes: -ɛra
• Etimologia: [1] Del castellà erre, segle XIX.
• Etimologia: [2] De errar, segle XV.

Nom

erra f. ‎(plural erres)

1. Lletra r/R.

Variants

• erre (valencià)
• er (tradicional)

Notes

No s’apostrofa davant l’article (la erra) com a excepció pels noms de lletres.

Compostos i expressions

• erra vibrant
• erra bategant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ar ^(en)
• Asturià: erre ^(ast)
• Castellà: erre ^(es)
• Francès: erre ^(fr) m.
• Italià: erre ^(it)
• Llengua de signes catalana: ERRA ^(csc)
• Occità: èrra ^(oc) f.

Nom

erra f. ‎(plural erres)

1. (literari) errada

Verb

erra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de errar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb errar.

Miscel·lània

• Síl·labes: er·ra (2)
• Anagrames: arre ^(revers), rera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB