erro
Català[modifica]
Verb[modifica]
erro
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: er·ro (2)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɛr.roː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *er- («fluir»).
Verb[modifica]
errō (1a present?), errās (2a present), errāre (infinitiu), errāvī (perfet), errātum (supí)
- errar, vagar
- errata litora ― vagar per la costa
- errar, equivocar
- in eo errat, quod sibi indulget ― ha comès errors per ser massa despreocupat
- dubtar
- erro quid faciam ― dubto sobre què fer
Derivats[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.336-337