erro

Català

Verb

erro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar.

Variants

• [1] erre, erri, err
• [2] erri, erre
• [3] erri, erre

Miscel·lània

• Síl·labes: er·ro (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛr.roː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *er- («fluir»).

Verb

errō ‎(1a present^?), errās ‎(2a present), errāre ‎(infinitiu), errāvī ‎(perfet), errātum ‎(supí)

1. errar, vagar

   errata litora ― vagar per la costa

2. errar, equivocar

   in eo errat, quod sibi indulget ― ha comès errors per ser massa despreocupat

3. dubtar

   erro quid faciam ― dubto sobre què fer

Derivats

aberrō aderrō circumerrō cōerrō

dēerrō exerrō inerrō intererrō

oberrō pererrō suberrō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.336-337