erro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

erro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: er·ro (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɛr.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *er- («fluir»).

Verb[modifica]

errō ‎(1a present?), errās ‎(2a present), errāre ‎(infinitiu), errāvī ‎(perfet), errātum ‎(supí)

  1. errar, vagar
    errata litoravagar per la costa
  2. errar, equivocar
    in eo errat, quod sibi indulgetha comès errors per ser massa despreocupat
  3. dubtar
    erro quid faciamdubto sobre què fer

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.336-337